Història

Fundació Privada Hospital Toribi Duran

La Fundació Privada Hospital Toribi Duran es deu a la donació testamentaria d’un ric empresari tèxtil i l’immobiliària del Sr. Toribi Duran, que va néixer a Castelló d’Empúries el 1814 i va morir a Barcelona el 1888. Es desconeix el nom de l’arquitecte i del corresponent Pla Director, encara que podria ser del famós arquitecte Sagnier segons alguns indicis. El lliurament de l’edifici es va realitzar el dia 1 de desembre de 1899. La gestió de l’hospital va ser gestionada segons la voluntat per religioses catòliques.

La guerra civil va afectar la vida i organització de l’hospital i va desaparèixer la junta directiva tot i que la comunitat de monges va seguir treballant. A finals de 1937 l’hospital es va convertir en una hospital de guerra regit per una administració militaritzada fins el 1939. Va seguir amb complicacions de subsistència i militaritzada fins el 1940.

El 1940 es va crear una nova junta amb diversos vocals supervivents per recuperar econòmicament els serveis i la reconstrucció de l’edifici.

La Fundació Hospital de Santa Llúcia estava instal·lada en el Convent de Sant Domènech, regida per un patronat en que l’ajuntament disposava de tot el poder de decisió. El 1936, igual que la Fundació Toribi Duran, va ser ocupada per militars i refugiats.

Donades les dificultats de les estructures i econòmiques l’alcalde del municipi i el president de la parròquia van decidir unificar-les en el mateix lloc així com en la prestació de serveis l’any 1941. Aquell mateix any van arribar les germanes vetlladores de Sant Josep i els primers malalts. Tot i així les dificultats econòmiques de la postguerra i la ocupació de les tropes militars varen dificultar el desenvolupament de la tasca.

El 1952 amb la marxa dels militars i les vetlladores de Sant Josep va arribar una congregació femenina les germanes Josefines de la Caritat. Aquest impuls del nou patró Mn. Salvador va permetre realitzar reformes i millores.

El 1970 la comunitat de monges abandona l’hospital fet que provoca una gran crisi. Va seguir gestionat amb moltes dificultats quan mor Mn. Salvador el 1983.

El 1995 assumeix la direcció Mn. Àngel Sunyer, el qual va fer un estudi de costos per les reformes que va ser rebutjat per la Generalitat.

El 1988 el Sr. Caselles, alcalde en aquell moment, va realitzar un estudi de reforma de rehabilitació de l’hospital creant una mancomunitat per la seva reforma. Es va crear una cessió per part de la Fundació Toribi Duran durant 50 anys a canvi de restaurar l’edifici i realitzar la gestió per part de la Fundació Privada Hospital de Santa Llucia. Dos anys més tard es va refusar la proposta.

El 1995 Xavier Sanllehi emprèn una etapa per intentar convenir altre cop la proposta, aquest cop amb èxit, amb un finançament de les obres de reforma i acord en la gestió del servei.

El 3 de novembre de 2001 es fa la inauguració oficial de la Residència Toribi Duran, en la que en porta la gestió la Fundació Privada Hospital de Santa Llúcia. La Residència tenia 120 llits gestionats per la Fundació.

En va assumir la gerència el Sr. Manel Pons fins el 2016 i posterior relleu per la Sra. Núria Butinyà. Actualment, la gerència ha realitzat una posterior adaptació a les necessitats actuals de les persones majors de 65 anys, oferint una cartera de serveis variada donant les atencions pertinents segons les necessitats de les persones.